marteler

[maʀtəle]
verbe transitif Conjugaison
1.
[frapper à coups de marteau]    
طَرَقَ (–ُ)

2.
[articuler]    
وَقَّّعَ

 marteler ses phrases    
وَقَّعَ كَﻻمِهِ

Mots proches

Traduisez « La mer est bleue » :